El Poal i Viladordis són espais agrícoles, d’horta, originats per la construcció de la Sèquia i els seus ramals de rec a partir de l’Edat Mitjana.

La sèquia de Manresa agafa l’aigua del Llobregat a l’alçada de Balsareny i la transporta fins al Parc de l’Agulla (que abasteix d’aigua potable el municipi),   on es divideix en dos ramals: el del Poal i el de Viladordis, que subministren aigua a aquests regadius històrics.

Els regadius donen aigua a unes 600 hectàrees de conreu, repartides entre uns 1500 propietaris.

Com en moltes altres zones de regadiu periurbanes, un dels principals problemes del regadiu de Manresa, és la regressió del cultiu d’horta en favor del cultiu de cereal d’hivern. També, l’existència d’una horticultura d’autoconsum, que es troba molt dispersa en el territori, i que dóna lloc a parcel·lacions molt petites i problemes de disciplina urbanística.

En els darrers anys han sorgit diverses iniciatives per revertir aquesta situació, a base de potenciar l’horta de proximitat, apostar pels circuits curts de comercialització i donar a conèixer el potencial de l’horta manresana com a rebost de productes de qualitat per a l’abastiment de la ciutat.