Centre d'interpretació de la Torre Lluvià
La Torre Lluvià o Vil·la Emilia és una construcció modernista amb elements historicistes que data de l'any 1896, obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Forma part d'una parcel·la de 75.690,50 m2 i s'encaixa en un entorn rural d'alt valor paisatgístic. Ara torna a lluir la seva bellesa en un espai singular com és el Camí de Rajadell i amb vistes magnífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat.
Per la seva localització, esdevé un equipament públic que permet donar a conèixer tant aquest espai com l'Anella verda i d'altres atractius turístics que ofereix la ciutat, com el modernisme i l’enoturisme. Des de la Torre Lluvià, podreu realitzar itineraris per l'entorn o visitar dos dels cellers de la DO Pla de Bages que teniu molt a prop!
En els terrenys de la Torre Lluvià també s'hi troba el projecte de recuperació de varietats antigues. Es tracta d'un camp experimental dedicat a la recuperació de varietats autòctones de vinya, a la vegada que s’estudien noves tècniques de cultiu i vinificació, i la integració de noves pràctiques de maneig per promoure la biodiversitat.
La Torre va ser adquirida per l’Ajuntament de Manresa l’any 2012, amb la voluntat de recuperar un bé patrimonial de gran importància per a la ciutat. En el moment de la compra estava en estat de ruïna. Durant el 2014 i 2015 s'hi van dur a terme obres per aturar-ne la degradació, evitar l’esfondrament i aconseguir la seva recuperació. Les obres van incloure una neteja del pati i condicionament del paviment, la restauració de les portes de forja del pati així com la retirada de fibrociment de les cobertes, entre altres accions. El 2018 es van realitzar les obres de millora i adequació de l’espai que van permetre que es convertís en un punt turístic i centre d'interpretació de l'Anella Verda de Manresa. Aquell any també es va iniciar el projecte de recuperació de varietats antigues de vinya.
L'any 2024, es van dur a terme les obres d’adequació parcial de l’interior de la torre, amb les quals es buscava la millora energètica i d’accessibilitat. També es va construir un nou espai exterior per la ubicació de les màquines de climatització i es va rehabilitar un petit edifici annex i les tines del seu interior. Aquestes obres han sigut possibles gràcies a un fons Next Generation.
