10/06/2022

La diagnosi ha permès obtenir una fotografia actual de la mobilitat a la ciutat, a partir de la qual s’iniciarà el debat per fer les propostes per al nou pla. Per elaborar-la, s’han realitzat enquestes a 1.040 persones de Manresa i s’ha fet un treball de camp.

L’Ajuntament de Manresa ha presentat aquest matí els resultats de la diagnosi de mobilitat de la ciutat que s’ha fet recentment com a prèvia del procés participatiu per definir el nou Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) de l’Ajuntament de Manresa, una eina bàsica per a l’administració local per planificar de manera integrada les xarxes que conformen el sistema de transport de la ciutat i la mobilitat de les persones que hi viuen. La diagnosi ha permès obtenir una fotografia actual de la mobilitat a la ciutat, a partir de la qual s’iniciarà el debat per fer les propostes per al nou pla. Els resultats han estat presentats pel regidor d’Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López Martí, i per Alejandro Sazatornil Luna, de l’equip tècnic de l’empresa que ha redactat la diagnosi (UTE Tema Ctym PMUS Manresa), que han destacat que els resultats són indicadors de com funciona la mobilitat a la ciutat de Manresa.

Per elaborar-la, s’han realitzat enquestes a 1.040 persones de Manresa de diferents edats (i a partir dels 15 anys) i de diferents barris. En aquestes enquestes, per obtenir el màxim d’objectivitat en les respostes, sempre es demanava a l’enquestat que relatés els moviments que havia fet just el dia abans, en dia laborable. Els resultats posen de manifest que el 59% dels enquestats fan a peu els viatges interns, mentre que el 36% utilitzen el vehicle privat i el 5% el transport públic. Pel que fa als viatges de connexió, el vehicle privat s’imposa en un 94% quan els manresans fan desplaçaments pels pobles més propers a la comarca (només un 2,7% utilitza el transport públic). Quan els viatges són ja més llargs (fora de la comarca) l’ús del transport públic creix (17,9% dels casos) en detriment del transport privat (que igualment continua sent prominent; s’utilitza en un 81% d’aquests casos).

Les dades de l’enquesta també indiquen que a Manresa es fan 225.352 viatges diaris (amb una mitjana de 3,47 desplaçaments per habitant). D’aquests, la majoria (81%) són viatges interns —és a dir, els manresans es mouen majoritàriament per Manresa, sense sortir de la ciutat—, mentre que el 18% van ser viatges de connexió cap a fora de la ciutat i per tornar. Pel que fa als motius, el 70% dels viatges es van fer per temes personals i/o d’oci, el 27% per motius laborals i el 3% per estudis. Una dada que pot sorprendre és que el 12,3% dels enquestats va declarar no haver fet cap viatge el dia abans. És a dir, no es va moure de casa. En aquest punt, cal tenir en compte que l’enquesta es va fer el novembre del 2021, amb restriccions Covid encara vigents, amb població confinada i amb persones realitzant teletreball.

Treball de camp

A banda de les enquestes, també s’ha realitzat un treball de camp que indica que el 37% de les voreres de Manresa tenen menys d’1,80 metres d’amplada —un percentatge que es rebaixa fins al 19% si es considera només la xarxa principal de vianants— i que un 33,7% dels carrers tenen pendents no accessibles i/o dificultoses. També ha detectat zones amb alta concentració d’accidents (per exemple a Prat de la Riba, Bonavista o Vilomara amb Viladordis) i ha analitzat 16 cruïlles/interseccions que no estan ben resoltes per tal de trobar solucions tipus que es puguin replicar a altres llocs de la ciutat.

Pel que fa als aforaments (mesuraments de vehicles i persones), s’han comptabilitzat vianants en 20 punts de la ciutat, i bicicletes i vehicles de mobilitat personal en 14 punts. També s’han posat punts d’aforament automàtics (24 hores) a tots els accessos a la ciutat per poder descriure el trànsit i obtenir dades de velocitat i intensitat per tipus de vehicles, s’han fet 10 aforaments direccionals (8 hores, 4 hores al matí i 4 hores a la tarda) per conèixer la distribució del trànsit a les principals cruïlles de la xarxa viària, i s’han instal·lat 11 punts d’enquestes a conductors de vehicles. De les dades recollides, es desprèn que diàriament hi ha 73.317 vehicles que entren a la ciutat i 72.632 que en surten.

L’oferta d’aparcament

La diagnosi també ha posat el focus en l’aparcament. Les dades indiquen que el 87% de l’aparcament a la via pública de la ciutat és lliure, mentre que el 8% és zona blava o taronja (de pagament), l’1% és zona verda (residents) i el 4% està reservat per a persones amb mobilitat reduïda. El total de places és de 14.787. Pel que fa als aparcaments que no són a la via pública (garatges i aparcaments, públics i privats), el 75% són garatges privats, el 16% aparcaments públics i el 9% aparcaments privats. El total de places és de 29.649.

El treball de camp també ha permès analitzar l’aparcament a sis barris de la ciutat. En tots ells, s’ha detectat una alta ocupació, per sobre del 80%, que arriba a prop del 100% en hores concretes del dia. A barris com Saldes – Plaça Catalunya, a més, s’ha detectat una ocupació per sobre del 100%.

Procés participatiu, aquest mes de juny

Els resultats de la diagnosi serviran de base per obrir el debat per definir el nou Pla de Mobilitat. Tal com ja es va explicar, es faran un total de tres sessions obertes a tota la ciutadania, que es distribuiran per temàtiques. El dia 14 (a les 18.30 h al Centre Cultural El Casino) la sessió portarà per títol ‘Model de ciutat i entorn’ i s’hi debatran temes com l’aparcament, el transport públic, la connectivitat urbana, les zones de baixes emissions, les relacions metropolitanes, el turisme i l’entorn urbà. La segona sessió es farà el dia 15 (a les 16 h a la FUB) i portarà per títol ‘Mobilitat activa’. S’hi tractaran temàtiques relacionades amb els vianants, les bicicletes, els espais i entorns urbans prioritaris i la seguretat viària.

I la tercera sessió (que també es farà el dia 15 a la FUB, en aquest cas a les 18.30 h) es titularà ‘Mobilitat inclusiva i universal’ i s’hi tractarà la mobilitat amb perspectiva de gènere i l’accessibilitat per a tota la ciutadania, tenint en compte les capacitats físiques i les realitats socioeconòmiques. També s’obriran fronts per tractar la mobilitat des del punt de vista dels infants i de la gent gran.

A partir d’avui i fins al 30 de juny, també es podran fer aportacions a través de la web Decidim Manresa. En aquesta plataforma, es podran consultar tots els documents relacionats amb el procés: la prediagnosi (revisió del pla anterior), la diagnosi en format resum i la diagnosi completa.

Revisió del pla anterior

El nou pla permetrà renovar l’actual, que està vigent des del 2012. Abans de realitzar la present diagnosi, es va fer un estudi per tal d’analitzar el pla actual i el seu grau de compliment, tenint en compte també totes aquelles propostes que, deu anys més tard, parteixen d’una mirada que ha canviat, i que ara és més ambiciosa pel que fa al foment de la sostenibilitat i de la reducció d’emissions.

Documents adjunts:

-Prediagnosi

-Diagnosi (format resum)

-Diagnosi (versió completa)

-Annex: treball de camp